terrasarda.cat

Pels dominis del llinatge dels Cervera, futurs jutges d’Arborea

Breu recorregut històric pels castells de Ferran i Malacara

La Segarra es troba lligada d’antic amb Sardenya, fins i tot des de força abans de la conquesta oficial catalana. Un d’aquests primers lligams el trobem en el llinatge nobiliari dels *Cervera, sorgit a inicis del segle XI a l’alta Segarra i que deriva del senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Jaume (Castellfollit de Riubregós).***

Les primeres dades del llinatge que tenim són la dels esposos Isarn i Il.lia, que posseïren els castells esmentats entre 990 i 1035. Una de les branques del llinatge fou la de Castellfollit i l’Espluga, iniciada per Hug (I), que serà el primer que utilitzarà el cognom Cervera. Posteriorment, s’incorporà el vescomtat de Bas per matrimoni i d’altres possessions, com l’Espluga de Francolí.

La unió amb la noblesa sarda sorgirà a l’emparentar aquest tronc del llinatge Cervera amb el jutjat d’Arborea. Relacions de parentiu que van ser múltiples. Per una part, una de les filles de Ponç II i Almodis (germana de Ramon Berenguer IV), es casà amb Barisó I de Serra, jutge d’Arborea. En segon lloc, Hug de Cervera, el fill hereu de Ponç II i Almodis, es casà amb Ispella de Serra, germana del jutge Barisó. El seu fill, Hug Ponç de Cervera, heretà el vescomtat de Bas i el jutjat d’Arborea. Els seus successors ja no utilitzaren el cognom Cervera, però continuaren governant el jutjat d’Arborea durant diverses generacions.

El casalot de Malacara (Estaràs, La Segarra) - Països Catalans

Aquest passat cap de setmana vam anar a fer un volt per aquesta zona de l’alta Segarra, plena de castells i pobles enturonats, que encara avui mantenen una evident estructura medieval de carrers i carrerons. Volíem conéixer de primera mà (i més encara vivint a menys de 20 km.) on es va forgar el llinatge Cervera i que en quedava d’aquelles possessions inicials. La zona, com gran part de la Segarra, és tranquila i eminentment rural, en procés encara de despoblació. Geogràficament l’altiplà ofereix molta varietat, amb una relleu muntanyós, tot i no sobrepassar els 1000 metres d’altitud en cap punt. Cal pensar, però, que a inicis del mil.leni tot el que veuen els nostres ulls, i el panorama és força vast, eren boscos espesos en comptes dels actuals camps de conreu.

La primera parada que vam fer, després d’agafar a Calaf la carretereta que passa per Conill i Pujalt per anar a espategar a Sant Ramon, va ser el petit poblet de Ferran, situat a 709 m. d’alçada. De l’antic castell, tot i que un cartell l’anuncia, poca cosa en queda i el que queda és poc identificable. El nucli vilatà sorgí a redós del castell, a la falda del turó, tot formant un nucli clos, com en molts d’altres municipis de la zona. L’església era en aquesta època medieval un dels elements imprescindibles al costat del castell. A Ferran l’església originària ha estat molt modificada, però encara se’n conserven alguns vestigis.

De les primeres cases de Ferran, al costat de la bàscula municipal, podem agafar una pista forestal que, seguint el camí més bó, ens menarà a Malacara en pocs quilòmetres. Les vistes sobre Ferran, amb tot el nucli agrupat al peu del turó és força suggestiva. Del castell de Malacara no en queda res més que un munt de rocs, ja que l’enderrocà el funest virrei Alburquerque a inicis del segle XVII perquè, segons ell, era refugi de colles de bandolers. Si que es manté en peu i en força bon estat la casa senyorial reconstruïda al lloc del castell per la família Sabater; l’església dedicada a Santa Maria també es conserva, tot i que ha anat patint modificacions. I al peu del turó, amb el convent de Sant Ramon Nonat de paisatge de fons, les restes dels habitatges que envoltaven l’enclavament de Malacara.

Les vistes des de Malacara dominen un vast territori de l’altiplà, amb Sant Ramon en primer terme. D’aquí no es divisa directament Ferran, però si la Torre de Majanell, amb una torre medieval de planta circular conservada en bon estat. Des del castell de Majanell sens dubte es divisava Ferran i altres fortaleses i torres de guaita de l’entorn.

El tercer castell pertanyent al llinatge Cervera, i possiblement la possessió més important de les tres, és el de Sant Jaume, a l’actual Castellfollit de Riubregós. Del poble de Castellfollit i del seu castell en parlarem més endavant en un monogràfic; la seva importància fins a època recent així ho requereixen.