La Gaddhura, una mica de geografia i història / Sa Gaddhura, unu pagu de zeografia e istòria
GEOGRAFIA DE LA GADDHURA
La Gaddhura és una regió històrica i geogràfica de la Sardenya. Comprèn la part nord-oriental de l’illa, del riu Coghinas a Monte Nieddu i Santu Tiadòri, mantenint el límit meridional al massís del Limbara, i inclou també la Costa Esmeralda. Els principals centres són: Olbia, Tèmpiu, Altzakèna, La Maddalena…
El territori es troba avui comprès a la nova província d’Olbia-Tempio (de la qual en constitueix la part central i més important) i en part a la província de Tàttari, mentre anteriorment es trobava compresa principalment en aquesta darrera província, i una mica a la de Núgoro. El topònim presenta la mateixa arrel jueva “galil” i fenícia “gallal”, “poble d’alçada”, i volem destacar que la seva naturalesa és principalment nuntanyosa (Monte Puntaccia, Monte Abbalata), sobretot si es compara a les zones més planeres i aturonades del veí Logudòro. Antigament esmentada com Gallul, Gallula e després Gallura. Rica en roques granítiques treballades pel vent, la pluja i el mar, sobretot a la costa, escultures naturals amb formes curioses com aquella de l’Ós als voltants de Palau, confereixen a la Gallura un aspecte molt original, molt semblant a aquell del sud de Còrsega i que deixa espai només cap al nord a fèrtils planes. La vegetació espontània es troba formada per màquia mediterrània (llentiscle, cirerer d’arboç, murtra…). Ben al contrari, l’interior té un aspecte diferent, més a redoç dels vents i caracteritzat per imponents afloraments granítics i boscos de roure i alzina, el treball dels quals constitueix una de les principals activitats productives.
La Gaddhura històrica comprèn 22 pobles, dels quals 21 a la Regió Gaddura-Montacuto i 1 a la regió de Tàttari: Olbia, Tèmpiu, Altzakèna, A Madhalena , Caraniàni, Luras, Aghju, Bultigiàta, Santa Teresa Gallura, Locu Santuo, Palau, Alièntu, Trinitài, Telti, Li Rànki, Badesi, Viddalba (SS), Sant’Antòni, Lòiri, Santu Tiadòri, Budùne, e Padru.
EL MONTACUTO
El Monteacuto és una regió històrica de Sardenya, amb límits no massa ben definits, principalment al voltant de la ciutadeta d’Ozieri. El nom fa entreveure l’aspecte real de la zona, en quan correspon en gran part als territoris planejants que a partir del Monte Santo, que senyala els límits amb el Meilogu, arriben fins gairebé a Olbia, comprenent la vall al sud del Limbara. L’única zona realment de muntanya és aquella del sud-est, corresponent més o menys al territori de Pattada e l’altiplà de Budhusò (que antigament era compresa a l’àmbit del Nuorès).
Avui el Montacuto es troba econòmica i administrativament dividit en dues zones els límits de les quals el senyala el riu Coghinas: l’una al voltant de Tàttari, i l’altre cap a Olbia-Tempio. En realitat també històricament la regió es trobava dividida entre el Logudòro i la Gaddhura.
Al Monteacuto es parla el sard logudorès, a l’oest en la varietat sptentrional, mentre a l’est amb la variant comuna. L’altiplà de Budhusò a sud-est és una zona de convergència entre aquest últim i l’arcaica variant nuoresa.
HISTÒRIA DE LA GADDURA I DEL MONTACUTO
No ha estat encara demostrada la presència de l’home a Gaddhura durant el paleolític. L’home va arribar a Sardenya fa prop de 700.000 anys, possiblement recorrent tot el bloc sardo-cors, després d’haver atravessat l’estret marítim que el separava de la Toscana. I per això mateix és molt probable la seva presència a la Gaddhura. La presència més antiga de l’home a la Gaddhura es remonta al neolític. A Alièntu, concretament a Lu Littarioni i a Cala Corsara a l’illa de Spargi ha estat trobada una gran quantitat de ceràmica i d’obsidiana provinent de Monte Arci. Això indica que la Gaddhura era pas obligat de “l’or negre” a l’antiguitat. Les rutes des de i cap a Sardenya eren ben conegudes i necessitaven de la concurrència de moltes persones. L’actual Gaddhura va estar poblada per gent provinent de Còrsega fins a l’antiguitat prerromana.. A època nuràgica la Gaddhura és va convertir en una mena de pont per la difusió de la cultura nuràgica del sud de Còrsega, especialment de la tipologia ” de corredor” i d’aquella mixta “de corredor-tholos”, així com també de la integració entre estructures arquitectòniques i les roques circomdants.
Després de la conquesta de Sardenya pels romans (238 a.C.) la ciutat de fundació púnica Olbia assumeix una importància notable convertint-se en el port més veí a la península, connectat a Calares i Turris Lybissonis.
El Jutjat o Regne de Gaddhura va ser un Estat sobirà i independent que a l’edat medieval se situava a la banda nord-oriental de Sardenya, més o menys del curs del riu Coghinas al golf d’Orosei, ocupant tota l’actual subregió de la Gaddhura i la Baronia, avui compresa a l’actual província d’Olbia-Tempio i Núgoro. Limitava a l’oest amb el Jutjat de Torres i al sud amb el de Casteddu. Al capdavant del Regne hi havia el monarca, denominat Judike i un Consell, la Corona de Logu. La seva capital s’ubicava a Civita (reconstruïda sobre les restes de l’antiga ciutat romana de Olbia), el nom de la qual apareix per primer cop el 1113. Hi ha la hipòtesi que la cort anés desplaçant-se entre els pobles més grans de les Curatories del Regne, però la cosa no és segura. El castell de Baldu, als voltants de Luogosanto, sí que se sap amb ceertesa que va ser redidència dels Jutges.
El territori del Jutjat era subdividit en dues diòcesi amb seu episcopal a Civita i a Galtelli, inicialment dependents de la Santa Seu i des de 1138 dependent de l’Arquebisbat de Pisa. La diòcesi de Civita era hereva de l’antiga diòcesi de Fausania documentada des del segle V (el territori de la qual probablement va constituir la base per la formació del Jutjat), i fins al 1090/1095, amb la denominació de Episcopatus Gallurensis, cobria tot el territori del Jutjat.
L’escut estava compost per l’esfinx d’un gall. L’últim Jutge de Gaddhura va ser Nino Visconti el 1296.
TRADUÏT AL CATALÀ DE LA WEB REGIONE GADDHURA E MONTACUTO. AGRAÏM AL MATTEO I TOTS ELS REDACTOR D’AQUESTA PÀGINA L’AUTORITZACIÓ PER TRADUIR-NE AL CATALÀ EL CONTINGUT. GRÀTZIAS!
Comments