Su tusonzu de les ovelles a Sardenya
Avui us oferim a TERRASARDA quatre ratlles de “l’art d’esquilar ovelles” a Sardenya, gràcies a una col.laboració que ens ha enviat l’amic Adrià Mainar Scanu després del seu últim viatge per la terra dels seus avantpassats. Gràtzias Adrià!!
Su tusonzu de les ovelles a Sardenya
Per Adrià Mainar Scanu
En el meu darrer viatge a Sardenya he pogut participar d’un dels aplecs més importants del calendari dels pastors sards i les seves famílies: “su tusonzu” o esquilada de les ovelles. Ha estat al camp, vora Piaghe, petit poble d’uns 4800 habitants situat al cor del Logudoro.
“És encara d’hora, i poc a poc els pastors van arribant a la campagna on s’han d’esquilar sas arveghes. Mentrestant els que esperen fan petar la xerrada i beuen els primers glops de vi de la jornada. Quan hi són tots, joves i vells sense distinció, es posen en marxa: preparen les maquinetes d’esquilar i les grans tisores, fan passar les ovelles al cobert i després d’agafar-les amb un moviment brusc i ràpid les lliguen de les potes deixant-les immòbils a terra. Tot intent de resistir-se és en va, i després d’uns moments d’inútil forcejament les ovelles tornen a compassar la respiració resignades. És llavors quan s’inicia un concert a dues veus entre la fressa metàl·lica de les tisores i el monòton brogit de les maquinetes elèctriques, només alterat pel belar d’alguna ovella espantada. Com si d’un vestit es tractés els pastors van despullant les ovelles del seu apreciat mantell llanut. La tècnica és senzilla, però calen anys d’experiència per tundere de manera segura i àgil. Asseguts sobre els genolls o drets, els pastors aixequen una mica les potes de la bèstia, i mentre amb una mà van tallant, amb l’altra van acaronant la superfície del pèl per tal que el propi pes de la llana en faciliti el tall. Acabada d’esquilar una ovella, el pastor li deslliga les potes i amb un posat pietós la deixa anar dient: “Bae in bon’ora!”. Al cap d’una estona tot el paviment s’haurà anat cobrint de flonges catifes blanques que es recolliran, encara tèbies de l’escalfor animal, i s’aniran ficant en sacs per a vendre-les.
Després de repetir el procés les vegades que calgui, i havent esquilat durant un parell o tres d’hores les diverses tongades d’ovelles del propietari, comença la veritable festa. Es para una taula allargada per a una trentena de persones i se serveix altre cop el vi. Mentre bull la pasta es va tallant sa saltsitza, l’embotit i su casu. Poc a poc la gent va seient al seu lloc i es disposa per gaudir d’un bon dinar en el que desfilen plats ben carregats de ciccioneddos amb salsa, porcheddu rostit i per acabar un pastís i dolços de postres…
El sol lentament es pon al final del dia. Una altre tusonzu ha passat, com sempre. Satisfet per la feina ben feta i atipat, cada pastor enfila altre cop cap al poble, segurament més “content” de com havia arribat, esperant a la següent ocasió en que se’l necessiti. Doncs és d’aquesta forma com funcionen aquí les coses, sense presses, a la manera antiga, en un just i senzill intercanvi que la generositat i la confiança mútua no han de trencar mai.”
campagna = casa de camp
sas arveghes = les ovelles
tundere = esquilar
“Bae in bon’ora!” = exp. equiv. a “Vagi bé!”
sa saltsitza = la salsitxa
su casu = el formatge
sos ciccioneddos = pasta típica, gnocchetti
su porcheddu = el garrí
A qui li interessi el tema pot visitar de l’1 al 29 de juliol al Centre Cívic Fort Pienc (C/Ribes, 14), davant de l’estació del Nord de Barcelona, la mostra fotogràfica “Tundir les ovelles a L’Alguer” realitzada pel fotògraf Joan Mayoral.
Comments