terrasarda.cat

Posted By terrasarda on September 1, 2010

Aquest proper diumenge 5 de setembre se celebra la festa de “Su Succu” a un dels pobles més bonics de Sardenya, Busache.  En un primer moment el que et crida l’atenció de Busache són les cases, gairebé totes de dues plantes, fetes amb pedres molt regulars i algunes d’elles amb llindes molt antigues en finestres i portes. Tot i els seus 1.500 habitants, pels seus carrers s’hi respira la tranquilitat habitual dels pobles de la zona.

 Conec Busache i els altres pobles de la regió històrica del Barigadu des de fa quatre anys, però tot i que he estat diverses vegades a la zona he de reconèixer que no me la conec tan com m’agradaria per la multitud d’atractius que ofereix. El mateix Busache és conegut perquè algunes dones encara vesteixen amb el vestit tradicional tot l’any, vestits que podem veure al Museu del Vestit i del Lli del poble, i per moltes altres coses: el pantà més gran de Sardenya al riu Tirso, l’església de Sant Antoni, les nombroses domus de janas o su Cuvventu (el convent).

Parlant de la festa en concret, cal dir que Su Succu és el plat més típic de la cuina de Busache. Preparat amb fideus casolans fets a mà, cuinats en un brou de diverses carns i cobertes amb formatge d’ovella ratllat i safrà. Antigament, com que era força car de preparar, només es menjava en dies de festa com els casaments, Nadal o Pàsqua.

 Lligat a la festa es reprodueix una costum molt antiga de Busache relativa als matrimonis. Segons m’han explicat, abans quan es feia un casament al poble les dones, vestides amb el vestit típic i amb una cistella al cap portaven a la nova casa dels esposats pa, pasta i dolços fets a casa per al banquet nupcial. Era una festa molt maca que es feia a tots els casaments i que ara fa des de 10 anys es reprodueix durant la Sagra del primer cap de setmana de setembre.

Bon profit a tothom i a disfrutar! 

         

http://www.sardegnaturismo.it/index.php?xsl=53&s=2673&v=2&c=65&t=1

http://78.110.185.34/busachi/ev/hh_anteprima_argomento_home.php?id_blocco=3&id_argomento=1&x=

 

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...SARDENYA..., Cultura, Pobles i ciutats | No Comments »
Tags: ...SARDENYA..., Barigadu, Busache, Busachi, Su Succu, Tirso

Posted By terrasarda on August 27, 2010

Els culurjonis (que també podem trobar en llengua sarda en les formes de culurjones, culirjonis, culunjionis, culinjonis o culurzones) és una especialitat culinària sarda present arreu de l’illa, evidentment en diverses formes i ingredients segons el poble o la zona.

Provar uns culurjonis casolans és un d’aquells grans plaers que et fan adonar de la qualitat de la cuina sarda, on els productes prefabricats i produïts qui-sap-on encara no han envaït les neveres i congeladors de totes les cases. Pasta acabada de fer, mató fresc i productes locals de qualitat fan d’aquest plat, fins i tot en alguns restaurants, una de les delícies sardes que cal provar obligatòriament.

Segons he pogut llegir, hi ha dues variants principals, amb tots els canvis locals i fins i tot familiars que volguem:

A la Sardenya meridional, principalment al Campidanu , es tracta d’una espècie de raviolis de pasta fresca de farina de blat amb un farcit de formatge ricotta (o sigui, mató) de llet d’ovella o de cabra, ou i  safrà (i afegint en alguns casos formatge d’ovella – el famós pecorino-, bledes o espinacs), rematat després de cuinar amb salsa de tomàquet fresc i alfàbrega i un toc de bon formatge.

A l’Ogliastra i a les comarques de l’interior, estan preparats amb pasta fresca de farina de blat i un farcit de formatge d’ovella (fresc d’un o dos dies, com a Talana, o assaonats, com en altres pobles) o de patata i menta, cuits en aigua bullint i assaonats amb salsa de tomàquet i formatge d’ovella gratinat.

 http://it.wikipedia.org/wiki/Culurjonis

 

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...SARDENYA..., Menjar i beure | No Comments »
Tags: ...SARDENYA..., culurjonis

Posted By terrasarda on August 26, 2010

A Sardenya la poesia improvitzada té des d’antic una gran acceptació a nivell popular, i un dels seus màxims exponents és la poesia improvitzada, on s’escullen uns temes que cada participant ha de desenvolupar. 

Aquesta “gara” poètica que us oferim es va fer al poblest marítim de Bosa l’any 1946, durant la festa de Santa Filomena que organitzaven els pescadors. Abans de començar, se’ls hi va dir als participants que imaginessin que assistien al següent fet dolorós: una casa està cremant i a dins hi ha en perill una mare, la muller i una caixa forta. Cada poeta pot només salvar una de les tres persones-coses, i ha d’explicar els motius que el porten a fer-ho. 

POESIAS SARDAS: ” Sa casciaforte”, “Sa mama”, “S’isposa”.

BOSA 1946

Custa gara est istrada fata pro sa Festa de Santa Filumena, organizada da-e sos piscadores. Prima de su sortegiu de sas partes de su tema, sos de su comitadu an nadu a sos tres cantadores de imaginare de assistere a custu fatu dolorosu: una domo est lênde fogu e intro sun in pèrigulu “una mama”, “un’isposa” e una “casciaforte”.

Dogni poeta nde podet salvare un’ebia e tevet cantare sos motivos chi l’ispinghene a ponner in salvu sa ‘e custas tres partes chi l’at a tocare in sorte.

Apustis chi faghen su sortegiu, Gavinu Piredda tevet salvare “Sa Casciaforte”, Antoni cubeddu “Sa Mama” e Antoni Piredda “S’Isposa”.

G. Piredda 1

Finidos de s’esordiu sos bolos,

est su tema su nostru apuntamentu;

ca non son usos ch’espletamus solos:

sun de totu sas garas fundamentu;

nos ispronat s’istintu e oriolos

de premer de sas Musas su talentu;

e in su tema chi mi dat in sorte

miro chi an iscritu “Casciaforte”.

 

Cubeddu 2

Eo so assistende a unu drama

de dolu, de piantu e de angustia ;

ca sun de fogu in mesu sa fiama,

sa Casciaforte, Isposa e Mama mia;

e ca nde podo salvare un’ebia,

eto sa manu e nde “salvo sa mama”;

ca paret menzus de salvare a chie

sa vida regaladu at a mie.

 

A. Piredda 3

Sa Casciaforte, Mama e-i s’Isposa

in mesu de su fogu ido brujare;

e de terrore in s’ora disastrosa,

ca un’ebia nde poto salvare,

lasso sa casciaforte valorosa

e-i sa mama puru lasso istare;

e ca m’at fatu fagher sognos d’oro

“salvo s’isposa”, sa dea ‘e su coro.

  (more…)

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...ESCRITS EN SARD..., ...SARDENYA..., Cultura, Limba sarda | No Comments »
Tags:

Posted By terrasarda on August 26, 2010

Article extret de Llibertat.cat

Malgrat el motiu oficial de la detenció de l’Eudald Calvo, totes les organitzacions de l’Esquerra Independentista no dubten gens a l’hora d’afirmar que se l’ha detingut per la seva intensa militància al si d’organitzacions com Maulets, SEPC i al capdavant del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya.

El delicte més greu que s’imputa a Calvo és el d’associació il·lícita, pel qual es requereix que tres o més persones cometin delictes de forma continuada. Per acusar l’Eudald de moment els Mossos es basen únicament en una fotografia on apareix amb un megàfon durant una protesta a l’estació de ferrocarrils de la UAB per denunciar l’elevat preu del transport públic.

En aquesta acció, l’1 de febrer del 2010, posteriorment uns desconeguts van provocar destrosses en una estació de trens. Els Mossos relacionen els dos fets i amb la fotografia com a única prova acusen Calvo de donar instruccions als encaputxats que van provocar els incidents.

El cas és que Eudald Calvo ja va ser detingut aquell dia per desobediència greu i atemptat a l’autoritat i posteriorment posat en llibertat amb càrrecs el 2 de febrer. Calvo va ser portat a la comissaria de Cerdanyola del Vallès. Ahir dimarts, la unitat d’investigació de Cerdanyola va ordenar la detenció de Calvo.

Cronologia dels fets

Un grup d’estudiants de la UAB va denunciar l’increment desmesurat de les tarifes del transport públic mitjançant una acció agitativa a l’estació dels Ferrocarrils de la UAB. Durant el transcurs de l’esdeveniment reivindicatiu -que va consistir en la realització de pintades-, una parella de membres de seguretat privada van increpar els activistes i estudiants que hi participaven. Poc després s’hi ha personat una parella de policies de paisà dels Mossos d’Esquadra, que vigilen el Campus de Bellaterra malgrat no disposar de cap mena de permís del rectorat.

Els dos agents es van encarar amb els activistes amb la intenció d’emportar-se’n alguns detinguts. Aleshores Eudald Calvo, un dels estudiants que mostraven suport a l’acció reivindicativa, va ser avisat i es va acostar al lloc per dialogar amb els Mossos per tal que cessessin les seves pretensions. No obstant això, la parella d’agents va reduir i detenir Calvo. Va ser portat a la comissaria de Cerdanyola, on s’hi van concentrar una trentena de persones per exigir el seu alliberament, i a les onze de la nit sortia en llibertat amb els càrrecs de desobediència greu i atemptat a l’autoritat.

El 3 de febrer el SEPC i Alerta Solidària van fer una roda de premsa a la UAB per denuncia els fets. Allà es va posar de manifest que feia dècades que cap estudiant era detingut dins del recinte de la UAB. A més, van denunciar el caràcter polític de la detenció pel fet que ambdós policies són coneguts per la seva presència constant a l’Autònoma i pel fet que l’Eudald és una persona destacada del moviment estudiantil. 

Alerta Solidària recorda que la intervenció dels Mossos d’Esquadra al recinte universitari ha d’estar motivada per ordre judicial, requeriment de la rectora o un delicte greu, casos que no es van produir el dia de la detenció. L’organització antirepressiva es va mostrar preocupada per la presència constant de policies de paisà als recintes universitaris sense causa justificant, ja que estima que es dediquen a realitzar tasques de seguiment i control amb la finalitat d’elaborar informes sobre els estudiants que es mobilitzen. El rectorat de la UAB no va emetre cap tipus de resposta malgrat les reiterades peticions.

Destacada militància

Eudald Calvo s’ha destacat des de sempre per la seva intensa activitat militant al capdavant de l’organització juvenil Maulets i del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), així com del moviment estudiantil en lluita contra Bolonya -lluita marcada per la vaga de fam de 31 dies de Tomàs Sayes- durant la seva etapa d’estudiant a la UAB. Això li va valer ser un dels expulsats de la UAB per formar part d’una de les revoltes estudiantils més intenses que ha viscut el nostre país en els darrers temps. Quatre persones, entre elles Calvo, van ser expulsades durant un any, mentre que un altre estudiant va ser expulsat durant dos anys i un altre durant tres. Tal com explicava Calvo l’any passat al seu bloc, “ens han convertit en caps de turc d’un conflicte que ve de lluny (de l’OMC), però no pretenem fer pena a ningú, convidem a tots els estaments de la Universitat Pública a sortir al carrer per lluitar contra la privatització de les universitats i l’elitització de l’ensenyament superior i també a lluitar en contra les expulsions”.

Calvo va donar suport a tot tipus de protestes que provinguessin del moviment estudiantil rebel, com l’acció reivindicativa contra el preu del transport públic dut a terme a la UAB el mes de febrer. I és que a principis d’any, coincidint amb l’apujada de les tarifes, l’Esquerra Independentista es va mobilitzar intensament per condemnar l’encariment, en considerar que contribueixen a oprimir encara més les classes populars. Les protestes en contra del transport elitista i l’encariment dels preus han estat constants durant aquest any 2010.

Persecució independentista

Tot això, i atès que Calvo és una persona destacada en el món de l’independentisme combatiu, ha portat l’Esquerra Independentista a afirmar que la seva detenció és política. Alerta Solidària, Maulets i el SEPC han fet públic un manifest conjunt titulat “Prou persecució a l’independentisme: Eudald llibertat!” en el qual posen de manifest com la maquinària repressiva de l’Estat carrega contra els militants més actius. En aquest sentit, asseguren que els Mossos d’Esquadra “estan al servei de l’Estat espanyol, per perseguir independentistes, i alhora per reprimir lluites populars, posant-se al servei d’uns pocs per afavorir les privatitzacions i fustigar als i a les treballadores catalanes”.

D’altres organitzacions posen l’accent en el component ideològic de la persecució, com l’MDT, que remarca que l’acusació d’associació il·lícita “recorda les que feia la tristament coneguda Brigada Político-social franquista, la qual sembla que els Mossos volen emular i fins i tot superar”. L’MDT recorda que “fa anys que l’anomenada Brigada d’Informació d’aquest cos policial al servei de l’ocupació espanyola s’acarnissa amb el nostre moviment mitjançant detencions, agressions físiques (la darrera ahir mateix a Mataró), escorcolls il·legals, seguiments  i control fotogràfic i videogràfic dels nostres actes, amb un zel que curiosament no veiem quan es tracta de l’extrema dreta”, denuncia.  

Els Mossos també reconeixen que és una persecució independentista 

Tot i que de cara a la galeria els Mossos d’Esquadra maldin per separar el motiu de la detenció de la ideologia d’Eudald Calvo, sembla ser que la realitat parla per si mateixa. I de fet alguns mossos hi ajuden, com els de la comissaria de Mataró on el jove ha passat la nit. Segons han explicat a Llibertat.cat fonts properes a Calvo, aquest dimecres a les sis del matí un mosso d’esquadra ha anat a despertar Calvo als calabossos al crit de “Arriba España”. Potseriorment, li ha estat fent la guitza durant hores amb cantarelles espanyolistes i li posava el “Cara al Sol” amb el mòbil. Això demostra que la ideologia de Calvo no deu ser tan gratuïta.

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...PAÏSOS CATALANS..., Moviment independentista | No Comments »
Tags: ...PAÏSOS CATALANS..., Eudald Calvo, Repressió

Posted By terrasarda on August 24, 2010

US OFERIM A CONTINUACIÓ EL TEXT DE LA XERRADA PRONUNCIADA  PER EN JORDI SAUMELL EL PASSAT 18 D’AGOST A GENONI, EN EL MARC DEL FESTIVAL TERRAS SORRES-TERRES GERMANES. LA XERRADA ES VA REALITZAR CONJUNTAMENT AMB LA ISABEL IBORRA, QUE ANÀ INTERCALANT CANÇONS POPULARS CATALANES DE TRADICCIÓ ORAL A LES EXPLICACINS HISTÒRIQUES. PERSONALMENT, LA INICIATIVA EM VA ENCANTAR I L’ESPAI ON ES VA DESENVOLUPAR ÉS REALMENT L’IDONI PER REALITZAR-HI ACTIVITATS CULTURALS. GRÀCIES A TOT EL POBLE DE GENONI I A LA ISABEL, TOTS DOS ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ I PENSO QUE EL PÚBLIC VA GAUDIR BASTANT. I MOLTS AGRAÏMENT TAMBÉ A LA GISELLA VACCA PEL GRAN ESFORÇ D’ÚLTIMA HORA QUE VA SUPOSAR TRADUIR AQUEST LLARG TEXT A L’ITALIÀ, LA LLENGUA EN QUÈ VA SER LLEGIT.

Segurament us estareu preguntant que fa un català a un poblet de Sardenya parlant sobre història sarda. Doncs bé, la meva presència aquí és fruit de la segona invasió catalana, aquesta pacífica: la invasió turística que va començar amb els vols de Ryanair de Girona a l’Alguer. Gran part dels catalans que venen a Sardenya, val a dir-ho, ho fan atrets per “aquella reminiscència d’un passat medieval gloriós”: l’Alguer i el català que s’hi parla. Sense molt respecte per la resta de l’illa, fins fa poc molts  turistes catalans només visitaven la “Barcelona sarda”, esperant (i a vegades imposant) que algú els hi parlés català… Jo a l’Alguer, el primer cop que vàrem visitar Sardenya ara fa més de cinc anys, només m’hi vaig estar un dia, i ràpidament ens vam endinsar cap al Logudoro i la Barbàgia… No sé si va ser un error o un encert: el que sí que sé és que aquesta terra i les seves gents van despertar una passió en mí que gairebé ha esdevingut  ja una obsessió!

Abans de començar, volia fer un petit incís que m’agradaria que servís de desgreuge cap als catalans, ja que a nivell acadèmic i oficial sembla que no arribi mai. Més enllà de les vicissituds de l’època medieval, on les guerres i la repressió eren el pa de cada dia, la història de l’ocupació catalana a Sardenya que ens expliquen als catalans és pràcticament nul.la. Sóc historiador de formació i d’afició, i a la facultat d’Història no s’explica pràcticament res de la conquesta catalana de Sardenya. Quatre ratlles amb dates, monarques i batalles, i alguna coseta més, és tot el que ens ensenyen. Però els sards sabeu molt bé que la conquesta i ocupació de Sardenya pels catalans va ser molt més que això: mort, destrucció, racisme, inquisició, explotació econòmica són només algunes  de les cares de l’imperialisme català. Per què no hi ha dubte que la Corona catalanoaragonesa va ser una potència imperial a la Mediterrània, i com a tal s’imposava als pobles que conqueria, a vegades amb el pactisme i la submissió, altres mitjançant la violència més extrema. I a Sardenya vam actuar de les dues formes, però principalment amb la força, vist que els sards no estàveu disposats a sotmetre-us a un monarca extranger. És per això que els catalans no podem oblidar ni amagar l’altra cara de la moneda, que un dia vam estar un estat opressor, provocant el sofriment de els sards i sardes que van perdre la llibertat personal i la de la seva terra, la gent que va ser venuda com a esclaus a terres catalanes, els mil.lers de morts i les violències sense sentit… És un fet que els catalans no podem obviar, tal i com avui nosaltres mateixos reclamem memòria històrica pels crims del franquisme. Des d’aquí reclamo memòria històrica també per tots aquells sards i sardes que van sofrir i patir durant la llarga ocupació catalana de la seva terra!

 

Passem ara a conéixer breument com es va desenvolupar aquesta ocupació de Sardenya i la relació dels nostres pobles. Em centraré principalment en l’època de l’ocupació catalana, que aquí coneixeu més com aragonesa. De fet, el Regne d’Aragó i el Principat de Catalunya s’havien unit el segle XII i actuaven conjuntament, també en política exterior, celebrant-se Corts als dos territoris, als que després es va afegir el regne de València, d’ençà de la conquesta de Jaume I. Era Catalunya qui tirava de la Corona, privilegiada pel fet de tenir la Mediterrània, i això es pot comprovar a Sardenya en la documentació reial en català de l’època de l’ocupació. Una altra cosa és que en política exterior, participessin conjuntament aragonesos, i catalans del Principat de Catalunya, el Regne de València i el Regne de Mallorca, i així es pot comprovar si mirem els origens nobiliaris de moltes famílies arribades a Sardenya.

És per això que la meva breu exposició arribarà només fins a finals del segle XV, quan la Mediterrània passa a un segon terme i el declivi de la Corona catalanoaragonesa és ja imparable. Catalunya, tot i conservar la independència veura retallades cada cop més les seves llibertats a mans dels monarques castellans, especialment durant els segles XVI i XVII, per acabar perdent la seva llibertat i lleis el fatídic 1714. Sardenya tampoc gaudirà ja d’indepedència durant tots aquests segles, esdevenint moneda de canvi en el complicat món de la política europea.

La relació entre Sardenya i Catalunya es remonta possiblement a la prehistòria, quan els nostres pobles, al menys Catalunya, no tenien encara ni el seu nom. Ës coneguda la importància de les mines sardes i catalanes prehistòriques, i fins i tot hi ha qui estudia actualment material nuràgic trobat a les costes catalanes. Molt possiblement els íbers procedeixen d’un tronc comú amb els shardana i altres pobles del mar, tot i que al Principat de Catalunya no han  deixat un testimoniatge arqueològic com a Sardenya. Més semblant a la cultura nuràgica és la cultura dels talaiots de Menorca, on moltes construccions s’assemblen, amb unes altres dimensions, als nurag sards… En tot cas, els habitants dels nostres territoris fa tres o quatre mil anys que ja es coneixien, siguin on no els que van donar origen a les poblacions sardes i catalanes actuals.

Hem d’endinsar-nos ja en l’Alta Edat mitja per trobar referències de les relacions oficials entre Catalunya i Sardenya. Aquestes relacions es donaran ja entre els estaments nobiliaris dels nostres països: d’una banda entre el Judicat d’Arbarèe i d’altra pel llinatge nobiliari dels Cervera. Les relacions de parentiu seran múltiples: Per una part, una de les filles de Ponç II i Almodis (germana del monarca Ramon Berenguer IV), es casà amb Barisó I de Serra, jutge d’Arborea. En segon lloc, Hug de Cervera, el fill hereu de Ponç II i Almodis, es casà amb Ispella de Serra, germana del jutge Barisó. El seu fill, Hug Ponç de Cervera, heretà el vescomtat de Bas i el jutjat d’Arborea. Els seus successors ja no utilitzaren el cognom Cervera, però continuaren governant el jutjat d’Arborea durant diverses generacions. De fet, es diu que, molts anys després, la mateixa Lianora d’Arbarèe va néixer a Molins de Rei, una possessió del Jutge d’Arbarée.

(more…)

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...PAÏSOS CATALANS..., ...SARDENYA..., Cultura, Història i arqueologia | 2 Comments »
Tags:

Posted By terrasarda on August 24, 2010

L’església romànica de Santu Lorenzu de Rebeccu es troba enmig d’unes muntanyes precioses, les que podem trobar al terme de Bonorva, a mig camí del poble medieval de Rebeccu. Quan pugem cap a aquest petit poblet deshabitat l’església se’ns fa evident a la nostra dreta destacant per la seva esbeltesa, el campanar i els colors dels càrreus amb què fou construïda.

Per arribar-hi cal obrir una tanca de bestiar i creuar uns camps de pastura, res de complicat. Només cal anar en compte amb un cavall que pastura llirement per la zona i que és un ferm defensor de l’ermita: a mi se’m va encarar i vaig haver de marxar ràpidament per la seva cara de pocs amics;  no li puc retreure res, m’havia colat en el seu territori!

Es pensa que la seva construcció es remunta al segle XII, sobretot per la seva estructura i perquè a l’nterior s’hi va trobar un segell del Judike de Torres (1147-1186) Barisó II, que potser en origen formava part dels pergamins de consagració de l’església. Així doncs, es pensa que es pot datar a la segona meitat del segle XII, tot i que posteriorment se’n van utilitzar part dels seus materials per la construcció de l’església de Rebeccu. Posteriorment, el 1982 una restauració va arranjar el cantó sud i el sostre de fusta.

        

La planta és d’una sola nau amb àbside orientat a l’est. El parament originari és amb pedra calcàrea de mida mitjana, amb algunes pedres també de pedra basàltica, el que li dóna aquest aspecte original bicromàtic. A la façana, coronada per un campanar d’espadanya, el portal és arquitravat i a sobre soporta una roseta.

 

El poble medieval de Rebeccu

Rebeccu es troba en un esperó rocós amb vistes a l’altiplà de Campeda, sobre els cons de volcans extints que caracteritzen aquesta zona de Meilogu i la plana de Santa Llúcia, una regió habitada des de fa segles. Segons la tradició és més antic que Bonorva, tot i que només el trobem citat des del segle XIV, mentre que Bonorva es cita per primera vegada al segle XII i XIII. El poble, a l’edat mitjana va ser la capital de la curatoria, és a dir, un centre important, mentre que avui és troba deshabitat, però conserva l’estructura original gairebé sense canvis, amb els pintorescos carrerons tallats a la pedra calcària al capdemunt d’un coll de més de 400 metres d’alçada.

Com va escriure G. Deriu en el text “L’insediamento umano medioevale nella Curatoria di Costa de Addes, Sassari, 2000”, les fonts orals ens diuen que: “Fa molt de temps, quan encara no existia Bonorva, Rebeccu era una gran ciutat , situada al camp de Santa Llúcia. Aquesta ciutat, que posseïa, a part de l’església parroquial de Santa Giulia, la de Sant Llorenç, S. Andrea i Santa Victòria, s’estenia als peus del seu castell. Va viure al castell el Rei de Rebeccu i la seva filla Donore. La gent de Rebeccu li tenia molta por a la feia, ja que deien que era una bruixa i feia sortilegis, i van obligar al rei a condemnar-la a l’exili. Abans de marxar va enviar una maledicció als rebequesos, dient-lis que el poble mai podria tenir més de trenta cases, apareixent també aviat el  flagell de la malària i despoblant-se la ciutat. Per salvar-se del perill dels brots freqüents de la malaltia mortal molts residents es van refugiar a la ciutat de Muristene, transport els materials per reconstruir les seves llars i allà, a l’església de Santa Vittoria, els rebequesos van fundar Bonorva. La poca gent que es va quedar a Rebeccu, agrupats al voltant de Santa Giulia, van reedificar el poble en l’actual petit replà calcari, a mitja pujada de Su Monte, per protegir-se de la febre palúdica de la plana de Santa Llúcia. En record de la maledicció de Donore, només es van fer trenta cases, per por que no s’enfonsés tot el poble.  I la gent que va anar arribant, com que no podia construir-s’hi cases, van acabar anant a viure a Bonorva, i poc a poc es van anar fent els amos de les fèrtils planes de Santa Llúcia que abans només pertenyien a la gent de Rebeccu.

    

Més enllà de la llegenda, avui en dia Rebeccu ha estat restaurada amb dubtós gust i el regust medieval pràcticament ha desaparegut dels seus carrers. Només un Festival de Cinema, i alguns autocars de turistes, recorden alguns dies a l’any el moviment i la vida que segles endarrera s’hi devia produir. 

http://www.sardegnacultura.it/j/v/253?s=17784&v=2&c=2488&c1=2126&t=1

http://www.marellagiovannelli.com/articoli/lincantoperdutodirebeccu.php

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...SARDENYA..., Arquitectura, Història i arqueologia | No Comments »
Tags: ...SARDENYA..., Bonorva, Campeda, Jutjat de Torres, Rebeccu, San Lorenzu

Posted By terrasarda on July 27, 2010

Aquest proper 18 a 20 d’agost tindré l’ocasió de  participar en un experiment d’intercanvi cultural a un poblet de l’interior de Sardenya, Genoni, gràcies a la invitació de la meva amiga i artista sarda Gisella Vacca.

Un Festival, el TERRAS SORRIS – TERRES GERMANES l’Acollida esdevé Musica i poesia, on es podrà gaudir de cants populars sards, corsos i catalans, recitals de poesia, de guitarra i de cant, flamenc i altres dances,  i xerrades sobre etnomusicologia i d’història i pagesia, amb vistes a la preciosa Jara de Gesturi des de l’Antic Convent de Genoni.

Personalment, participaré en el Festival com a conferenciant amb una xerrada d’història sobre l’ocupació catalana de Sardenya i les relacions antigues entre el poble sard i català, i una altra sobre el treball de la terra a Sardenya i Catalunya, en aquells temps en què tot requeria un gran esforç humà. Per a tots aquells que no hi podeu assistir personalment, podreu anar disfrutant del contingut del FESTIVAL a TERRASARDA.CAT. I per a tots els que tingueu la sort de poder passar uns dies de relax a Sardenya, espero veure-us a Genoni! De moment, una representació de quatre coponencs, amb l’Alcalde al capdavant, ja ho té tot a punt per anar cap a Genoni!

Festival Terras Sorris – Terres Germanes – l’Acollida esdevé Musica i poesia

Festival que se celebrarà al poble de Genoni, del 18 al 20 d’agost de 2010, on s’hi podran veure exhibicions vàries d’artistes e altres exponents de la cultura i l’art, provinents de Catalunya, Còrsega, l’Estat Espanyol i Sardenya.

La direcció artística és a càrrec de Gisella Vacca, l’organització corre a càrrec del Cor Santa Barbara de Genoni i amb el patrocini de l’Ajuntament de Genoni.Hi participaran:

CATALUNYA

Isabel Iborra (cantant)

Roser Iborra (poetessa)

Josep Riera (poeta)

Jordi Saumell (historiador)

VICUS (grup vocal-musical-poètic).

CÒRSEGA

U Ponticellu (Grup femení de polifonia corsa)

SARDENYA

Ignazio Cadeddu (músic)

Cor Santa Bàrbara de Genoni

Marco Lutzu (Etnomusicòleg, músic)

Enrico Piredda (músic)

Anna Cristina Serra (poetessa)

Gisella Vacca (cantant, actriu, directora)

ESTAT ESPANYOL

Aina Núñez (ballarina)

PROGRAMA

Dimecres 18 d’agost

18:00 Inaguració a l’Antic Convent. Tot seguit: concert de música sarda amb guitarra d’Ignazio Caddedu

19:00 Església de la mare de Déu del Sagrat Cor – Concert de cants religiosos corsos a càrrec del grup U Ponticellu

20:00 Antic Convent – La història que ens uneix: xerrada amb Jordi Saumell. Tot seguit: Antics cants catalans amb Isabel Iborra.

22:00 Anfiteatre Antic Convent – Recital TERRAS SORRIS- TERRES GERMANES, amb veu de Gisella Vacca i guitarra de Marco Lutzu.

Dijous 19 d’agost

18:00 Antic Convent – Flors: trobada amb Roser Iborra

19:00 Església de la Mare de Déu del Sagrat Cor – Concert del cor Santa Bàrbara de Genoni.

20:00 Antic Convent – Músiques Germanes: xerrada amb Marco Lutzu. A continuació: flamenc amb Aina Núñez.

22:00 Anfiteatre Antic Convent – Recital Pell i Paraula, pel grup català VICUS.

Divendres 20 d’agost

18:00 Antic Convent – La llengua dels poetes: trobada amb Roser Iborra, Josep Riera e Anna Cristina Serra, amb la participació del grup VICUS.

19:00 Església de la Mare de Déu del Sagrat Cor – Concerts de cants populars corsos amb el grup U Ponticellu

20:00 Antic Convent – El treball que ens uneix: xerrada a càrrec de Jordi Saumell. A continuació: antics cants catalans a càrrec de Isabel Iborra.22:00 Anfiteatre Antic Convent – Soñando España – Aina Núñez (dança), Enrico Piredda (guitarra) i Gisella Vacca (veu).

 

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...PAÏSOS CATALANS..., ...SARDENYA..., Cultura | 2 Comments »
Tags: ...SARDENYA..., Festival TERRAS SORRIS, Genoni

Posted By terrasarda on July 17, 2010

Aquest passat maig en una visita que feia pels poblets que es troben al voltant de Sa Jara de Gesturi em vaig desviar cap a Làconi, un poble d’uns 2.500 habitants, situat a l’altiplà calcari més gran de Sardenya, a la regió històrica del Sarcidano. El que havia de ser només una visita per fer benzina em va portar sorpreses molt agradables. Arreserat sota una cinglera plena de boscos, i amb unes bones vistes sobre la regió, Làconi pretèn ser un poble de muntanya turísitic sense arribar a aconseguir-ho, tot i els nombrosos atractius que té: el palau Aymerich, el castell medieval dins l’exhuberant parc urbà del mateix nom, el Museu dels Menhirs o el record constant al nadiu Sant Ignasi, juntament amb un entorn envejable fan de Làconi un poble molt interessant. Hi ha diversos restaurants al llarg del carrer principal, alguns d’ells oberts tot l’any. Vaig anar a dinar a l’ Hotel-Restaurant Le Magnolie que oferia un menú turísitic de 12 euros, que és on normalment no aniria; de menú on triar no n’hi havia, però el menjar era força correcte i el preu, el que deien. M’acompanyaven, com sempre a Sardenya, una colla de tres motoristes alemanys i un parell d’homes del poble. Pocs menús i poques habitacions plenes a l’interior de Sardenya en temporada baixa!

Des de dins del mateix poble, sobretot des del Parc Aymerich, podeu iniciar diverses rutes a peu que us portaran als racons més amagats de les 22 hectàrees del Parc i de les muntanyes veïnes més representatives, que en són unes quantes i totes recobertes de bosc. Val la pena perdre’s una mica pel poble i recórrer els seus carrers per finalitzar la visita, si volem, a les restes del castell d’un castell medieval molt destacable que es troba a l’interior de l’esmentat parc i que va ser habitat des del segle XVIII per una família d’origen català, els Aymerich. Bona visita!.

CONNÒSCHERE LÀCONI – CONÈIXER LÀCONI

(Cartell informatiu de l’Ajuntament de L’aconi)

Ben’enius a Làconi!

S’ abisita a Làconi est ocasione de ispàssiu e richesa culturali. Logu sceberau de tempus antigu po bellesa e àiri sana, bantat su Boschetto (Parcu Aymerich) ci imprassat sa’idda cun 22 èttaros de boscu, àndalas e arrius. In a intru, caminus trasossos e abba frisca de funtanas acumpàngiant cini dd’abisitat, in mesu de matas, erbas e arrastus de s’Edadi ‘e Mesu.

Passilandu in s’imperdau de sa ‘idda si podet lòmpere a sa domo de Santu Franàtziu, su para poborittu ci est nàsciu e pesau inoxe, ma est veneradu in totu sa Sardigna.

Prus a in antis, s’agatat su Palàtziu Aymerich una domo de s’ottoxentos, fabricada de Gaetano Cima, de su 1846 a su 2000 est istada dimora de is marchesos de Làconi. Is aposentos de su pianu e’pitzu, decoraus cun paperis francesos,  ant arriciu in cussus annus, reis,  viagiantis e gente de contu. Como su Palàtziu est torradu a nou e acchistit su Museu Menhir, a uba si podent biara 40 istàtuas de perda ci amostant is primas  pintaduras fatas de is òminis antigus.

Marco Meloni

Benvinguts a Làconi

La visita a Làconi és una bona ocasió per l’esbarjo i la riquesa cultural. Lloc escollit des de temps antics per la seva bellesa i aire sa, gaudeix del Bosquet (Parc Aymerich) que abraça el poble amb 22 hectàrees de bosc, corriols i rius. A l’interior, camins i aigua fresca de fonts acompanyen qui el visita,  entremig d’arbres, plantes i restes de l’Edat medieval.

Passejant pels carrers empedrats del poble s’arriba a la casa de Sant Ignasi, el pare pobre que va néixer i es va criar aquí, tot i que és venerat a tota sardenya. Abans trobem el Palau Aymerich, una casa del Vuit-cents, construïda per Gaetano Cima, i que entre 1846 i el 2000 ha estat la vivenda dels marquesos de Làconi. Les estances de la planta superior, decorades amb papers francesos, han allotjat en aquests anys reis, viatgers i altre gent. Ara el Palau s’ha restaurat i allotja el Museu menhir, a on es pdoen veure 40 estàtues de pedra que mostren les primeres pintures fetes pels homes antics.

Traducció al català de Jordi Saumell

El castell medieval de Làconi

Les restes del castell de Làconi es troben avui en dia a l’interior del Parc Aymerich i són realment destacables, si les comparem amb el que queda d’altres castells medievals a Sardenya. S’han fet diverses excavacions que han posat al descobert nombroses modificacions al llarg dels segles medievals i moderns, fet que fa més difícil compendre’l correctament.

Es pot individualitzar un edifici més antic, de planta rectangular, atravessat per un passatge amb volta de canó i precedit per una entrada amb volta ogival. Al cantró dret del passatge hi ha un mur amb un epígraf, no del tot descifrat i que parla de la presència d’una porta i esmenta la data de 1053. És possible que la pedra pertanyés a un altre edifici i es reaprofités, ja que les estructures semblen del segle XII.

Al costat d’aquesta mena de torre s’erigeix el castell, residència de la família Aymerich, marquesos de Làconi des del segle XVIII. Es troba format per una ampla sala a planta rectangular, al perímetre de la qual s’obren diverses finestres treballades d’estil gòtic-català.

http://www.sardegnacultura.it/j/v/253?s=17925&v=2&c=2488&c1=2125&t=1

http://www.comune.laconi.or.it/home.php?lang=ita&inc=contenuti&id=58

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...ESCRITS EN SARD..., ...SARDENYA..., Arquitectura, Història i arqueologia, Pobles i ciutats | No Comments »
Tags: ...SARDENYA..., Aymerich, Lànoci, Sant Ignasi, Sarcidano

Posted By terrasarda on July 15, 2010

El nurag Gorropu sorgeix sobre un esperó rocós situat al sud-oest de les gorgues homònimes. Un nurag monotorre domina l’emplaçament, al l’interior del qual és impossible accedir per l’ensorrament de la part superior. En tot cas, conserva encara una alçada considerable.

L’emplaçament es troba fortificat al seu costat sud, mentre el costat oposat es troba protegit per una muralla megalítica de grans dimensions, molt ben conservada, amb una alçada d’uns 3 metres. A l’interior de l’emplaçament es troben diverses construccions de planta quadrangular que formen diversos ambients.

A prop, a l’interior del bosc que hi ha entre aquest nurag i el Mereu, es poden trobar diverses cabanes circulars d’època nuràgica, que són les restes d’un vilatge conegut com Presentu Tortu, ben protegit pels dos nurags, ben situats per protegir els accessos al territori. Des del Gorropu es gaudeix d’una increïble vista sobre les gorgues de Gorropu (formades pel riu Titione i una de les més profundes d’Europa) i dels boscos del Supramonte d’Orgòsolo.

Extret de http://www.ilportalesardo.it/archeo/nuorgosolo4.htm

Aquí hi podeu trobar un trekking interessant:

http://www.trekkinginsardegna.it/p_nuraghe_gorropu/nuraghe_gorropu.htm

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...SARDENYA..., Civilització Nuràgica, Història i arqueologia, Trekking | No Comments »
Tags: ...SARDENYA..., Gorropu, nurag, riu Titione

Posted By terrasarda on July 10, 2010

Recentment un bon amic sard em va regalar un llibre que em sembla que es convertirà en un dels meus llibres de capcelera: Pastors i pagesos de Sardenya, de Maurice Le Lannou, una obra escrita per un geògraf bretó com a tesi de final de carrera durant els anys 30 del segle passat. Publicada l’any 1941 en francès com a Patres e paysans de la Sardeigne per l’editorias Arrault, l’edició de què disposo és la primera edició italiana, del març de 1979, editada per La Zattera de Casteddu i està prologada per Manlio Brigaglia.

Le Lannou va visitar Sardenya diverses vegades, fent alguna estada força llarga, recorrent l’illa amb els precaris mitjans de l’època i fent observacions de tot tipus que després va recollir en el seu llibre. El seu treball és d’un altra índole i va molt més enllà dels de viatgers de segles passats com La Marmora, ja que cenyint-se ja  a una observació científica i realitzant grans recerques d’arxiu, ens ofereix una visió geogràfica molt àmplia de l’illa per poder fer un estudi en profunditat de la vida dels pastors i pagesos de la Sardenya dels anys 30.

Així doncs, en els primers capítols ens parla del clima, la pluviometria, els diversos tipus de terreny i la seva relació amb la ramaderia i la pagesia, la relació dels sards amb el mar… Tot seguir, una gran introducció històrica molt encertada tenint en compte les fonts de l’època, iniciada a l’època nuràgica i que recorre les diverses ocupacions de l’illa per pobles extrangers. I finalment, una anàlisi acurada i extensa de la vida al camp a Sardenya. Tot això acompanyat amb imatges de l’època.

Un llibre revelador i ben reflexionat que a mi personalment m’està influint moltíssim alhora de comprende molts aspectes actuals de l’illa.

L´eccezionale viaggio di Maurice Le Lannou tra i segreti dell´ isola

Category: ...ESCRITS EN CATALÀ..., ...SARDENYA..., Cultura, Llibres / Libbros | No Comments »
Tags: ...SARDENYA..., Le Lannou, món rural, pagesos, pastors