Per terres de la Conca de Barbera: Pontils i el Montclar
Posted By terrasarda on February 4, 2010
La Conca de Barberà, la Segarra o l’Anoia són comarques de la Catalunya interior que tot i no tenir muntanyes de gran alçada, amaguen racons i paisatges que no desmereixen en res altres racons de Catalunya.
Ara fa uns quants dies vam anar a fer una petita ruta per un dels sostres de la Conca de Barberà, el Montclar, una muntanya que destaca a la zona amb les restes d’un castell i una ermita al seu cim. Una passejada no massa complicada i molt recomanable que us endinsarà des del poble de Pontils a una zona encara no massa transitada i amb molta història a les esquenes.
La ruta que ara us oferim i la informació sobre el castell de Montclar l’ha editat el Consell Comarcal de la Conca de Barbera i és més o menys la que nosaltres vam seguir i la més habitual. Personalment, destacaria els espais idil.lics que ens ofereix la riera de Biure d’ençà la resclosa de Pontils, o les vistes tan extenses i connectades amb altres castells de la comarca que tenim des del Montclar, gairebé sense cap molí que ens destorbi.
Pontils (550 m). Partim de la plaça Major, situada a recer de l’església gòtica de la Nativitat de la Mare de Déu i envoltada de cases amb pedrissos que conviden al repòs. Anem cap al nord pel carrer Major i passem per davant la portalada romànica de l’església. El carrer s’acaba davant d’una típica masia catalana, llavors girem a l’esquerra, entre aquesta i un magatzem de formigó. Continuem per la vora del marge per un viarany que s’enfila cap al turó del Castellot. Fem una giragonsa i anem a tocar del dipòsit d’aigua del poble. A mà esquerra ens queden uns prats on pasturen vaques. La muntanya està ocupada per bosc de pins i roures.
Bifurcació. Continuem cap al NW, per la sendera de l’esquerra. Hem d’obrir, i tornar a tancar, el filat elèctric. Som dintre el domini de les vaques. La branca de sender de la dreta puja cap al cementiri i les restes del castell de Pontils. Si volem arribar-nos-hi, l’hem de seguir fins al davant de la porta del fossar. Allà traspassarem dos filats i agafarem un corriol pujadís en direcció nord que, en qüestió de 10 minuts escassos, ens durà fins al cim del turó del Castellot (645 m) on es troben escampades, pel mig de l’arbrat, les restes del castell de Pontils. Des de dalt gaudirem d’una vista superba i ens adonarem de la posició estratègica d’aquesta fortificació. El descens fins a la bifurcació és pel mateix sender de pujada.
El castell de Pontils s’esmenta ja a finals del segle X. Es troba situat a sobre del turó del Castellot des d’on controla el pas estratègic de l’estret del Gaià, l’únic camí natural –a part del coll de Cabra- entre el Camp de Tarragona i la Baixa Segarra. Té comunicació visual amb els castells de Queralt, Santa Coloma, Santa Perpètua, Montclar i Montagut.
Pas del crestall carener. El corriol s’ha enfilat una mica per superar l’estret del riuet de Biure, que veiem a sota els peus. La resclosa provoca dos bells tolls i un bonic saltant d’aigua. Continuem planejant una mica i aviat descendim fins al llit del riuet.
Riuet de Biure, camí carreter. Hem arribat a tocar del minso cabal del torrent de Biure. Trobem un camí carreter, un xic desdibuixat, el qual seguim cap a la dreta (SW), contra corrent. Aigües avall arriba fins a la resclosa, a tan sols dos minuts. Val la pena d’anar-la a veure, perquè l’indret és d’una bellesa paradisíaca.
Tanca de filferro. La creuem i continuem pel mateix camí, ara molt més fressat.
Riuet de Biure. El traspassem a gual per damunt d’unes pedres. Uns metres més endavant deixem a la dreta un braç de camí que torna a creuar el rierol. També a la dreta, dalt la muntanya, hi veiem la masia de cal Tous.
Cruïlla de pistes (569 m). Agafem el camí del mig, anomenat de les Torres, cap al sud-oest. Es remunta, contracorrent, el torrent de Sant Miquel per l’obaga. La pista d’enfront, que segueix per la vora de l’aigua, va a trobar la carretera de Biure. La de més a l’esquerra se’n va cap a les parades de sembrat del Clot del Trumfo. Anem encarats a la mola de conglomerat del Montclar, entre camps de sembradura i clapes de bosc. Fets tres-cents metres passem a tocar d’un petit aixopluc i dos-cents metres més enllà, deixem a l’esquerra l’entrador a una parada.
Derivació. Decantem per la pista de la dreta i abandonem la de l’esquerra. A l’altre vessant del torrent, sobre un turó, ens vigilen les restes del mas Querol.






















